Avui és un dia difícil, torna a ser l'últim dia de vacances. Cada any es repeteix el petit dol de les vacances en iniciar la rutina diària. Ho defineixo com a dol perquè així ho sento, tinc els mateixos sentiments i les mateixes resistències que es presenten davant la pèrdua.
El dol se defineix com un procés emocional davant la pèrdua d'una persona estimada, sempre lligat a una gran desgràcia. Aquesta definició pot semblar molt fora de lloc en relació a la situació que exposo. Evidentment quan un finalitza les vacances no ha perdut a ningú estimat ni es pot qualificar com a situació de gran desgràcia, o potser si depèn de com es miri... Bromes a part, aquesta definició no encaixa a la perfecció amb la situació que us estic exposant, però si hi encaixen les etapes que s'han definit en un procés de dol: negació, ira, negociació, depressió i acceptació.
Les cinc etapes se superen de manera molt més ràpida i amb molta més facilitat en el procés que estic exposant però se succeeixen totes cinc.
La negació perquè ens resistim al fet de pensar que hàgim de tornar a aquella situació i tornar fer aquella activitat on hi invertim moltes hores al llarg del dia i que ara veiem com a quelcom no suficientment gratificant.
La ira perquè ens enfadem pel fet de no haver trobat abans el remei miraculós que ens permetés no haver de treballar tant i poder tenir més temps per a nosaltres i no només per vacances.
La negociació quan intentem veure de quina manera podem escapar de la situació a la que no volem tornar, en aquest cas i, de manera momentània, podem trobar la manera de no haver de tornar a treballar.
La depressió es presenta sempre que s'evidencia que el procés és inevitable, quan veus que de manera inequívoca haurem de tornar a la rutina de la que hem escapat durant els dies de vacances i comencem a ser conscients que aquesta situació no canviarà.
L'acceptació es presenta un cop veiem que no podem escapar de la realitat, inevitablement haurem de tornar a treballar i començar aquella rutina que ara se'ns presenta grisa i tediosa.
Evidentment no tothom passa per aquesta situació, hi ha persones que viuen les vacances com a quelcom necessari per poder desconnectar durant un temps però se senten molt millor en les situacions de rutina i dins el marc del treball diari segmentat per un horari sabut i emmarcat que no ens obliga a la necessitat de buscar coses diferents a fer a cada dia. Hi ha qui sent una sensació de mareig davant l'abisme de veure's amo del propi temps, no és fàcil gestionar el propi temps i sentir-se alhora feliç amb el resultat.
Aquests dies a la xarxa ens inunden amb fórmules magistrals de com superar aquesta etapa d'una manera més lleugera; dormir un mínim de 7 hores, menjar equilibradament, fer esport regularment, incorporar petits hàbits adquirits durant les vacances per sentir-nos millor i marcar-se nous petits objectius que siguin realitzables. Tots ells són bons consell i s'han de posar en pràctica ara i sempre.
De totes maneres no hi ha una fórmula màgica per encarar aquests dies doncs es tracta, com sempre, d'una qüestió d'actitud i temps. L'actitud de veure el final d'etapa com a positiva, com a un enriquiment personal que ha suposat el fet d'haver pogut gaudir d'un temps per un mateix, per fer allò que ens agrada, que ens dona força. I de temps, perquè és l'únic que ens dona la saviesa per veure que tot passa, que la vida és una successió de moments que nosaltres anem encaixant com un trencaclosques.
Com em va dir una amiga fa uns dies, gaudim de les vacances perquè no les tenim tot l'any. És així, però és bo tenir-les i trobar-les a faltar i tenir petits dols que ens fan créixer i fer-nos grans. La vida és una successió de coses que s'acaben i d'altres que tornen a començar o que simplement comencen de bell nou.
Tornarem a viure aquest inici de rutina amb ganes i sempre amb un somriure, com sempre TORNAREM A COMENÇAR!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada