L'amistat és aquella relació afectiva entre dues persones que no són família, un sentiment volgut amb un altre, on es cerca la confiança, el consol, l'amor i el respecte. L'amistat es produeix en diferents etapes de la vida i en diferents graus de transcedència, neix quan en la relació entre dos éssers humans es troba alguna cosa en comú. Hi ha amistats que quatllen en segons i d'altres que tarden anys a materialitzar-se, n'hi ha que duren tota una vida i n'hi ha que duren només uns instants. L’amistat és un tresor preuat. És un valor que cal vetllar i conservar i que ens dóna llum a la vida ja sigui en moments d’alegria, de tristesa i de dificultats. Tenir un amic és tenir un tresor i en general els podem comptar amb els dits d'una ma.
Com escriu Saint-Exupéry en el seu llibre "El Petit Príncep", l'amistat és el que fa que a l'altra persona la vegis especial, diferent, important i la distingeixis per sobre dels altres. L'amistat és la que ens fa especial en els ulls de l'altre, és la que ens dona equilibri, confiança i autoestima, és aquella espatlla on plorar i aquell regufi on acudir quan van maldades. Saint-Exupéry diu de l'amistat:
"..... Però ella sola (parla de la rosa) és més important que totes vosaltres, perquè és la que jo he regat. Perquè és la que jo he posat sota una campana. Perquè és la que jo he protegit amb el paravent. Perquè és aquella de la qual he mort les erugues (tret de dues o tres, per allò de les papallones). Perquè és la que jo mateix he sentit queixar-se, o vantar-se i fins de vegades callar. Puix que és la meva rosa."
El sentiment d'amistat entre dues persones és, sens dubte, molt semblant al de l'amor incondicional, aquell que es dona sense esperar res a canvi, aquell amor que perdura malgrat el temps, els desencontres, i els camins pels que un viatge al llarg de la vida. Però què passa quan l'amistat és entre dues persones que es poden atraure físicament? És inevitable confondre aquest sentiment amb alguna cosa més? Quina diferència hi ha entre un amic i un amant? Evidentment l'atracció sexual és un component que en alguns casos sorgeix entre persones que se senten correspostes, enteses, volgudes i estimades. És llarvos, just en aquest punt, quan tot pot perdre's o quan tot pot enfortir-se encara més. Per què hem de perdre un amic per aquest motiu? Per què no podem tenir un amic precísament per aquest motiu?
Es diu sovint que no pot existir l'amistat entre persones de diferent sexe o que poden atraure's físicament, que la barrera entre l'amistat, el desig i el sexe és massa estreta i pot generar una confusió raonable entre persones que es diuen i se senten amics. Aquesta reflexió que sempre m'he fet pensava que era molt de persona poc ubicada en la realitat actual però l'altre dia em va sorprendre la meva filla dient-me quelcom molt semblant. Em deia que ella s'obria més a les persones amb les qui sabia que aquesta atracció no sorgiria. Per tant, veig que avui dia continua passant, que tot i l'evolució cultural i afectiva que vivim, la gent jove continua vivint aquesta realitat.
Em rebel·lo a pensar que jo no pugui estimar a un amic, em rebel·lo a pensar que l'hagi de perdre perquè en algun moment sorgeixi el desig o l'atracció. No en forma part natural de la vida de les persones el desig, l'atracció i inevitablement el sexe? Per què no ha de sorgir entre els que a més ja són amics? Per què fins i tot abans que sorgeixi ho evitem? A partir d'aquí, del moment en que la parella d'amics es planteja aquest fet, la relació que s'estebleixi entre ells serà la que convinguin ells.
Forma part de la seva evolució en la relació que mantenen i aquesta evolució serà segons les seves conviccions, creences, valors i situacions personals. Però no podem perdre un amic per això, o millor dit, no podem perdre'ns l'oportunitat de tenir un bon amic per aquest motiu. Em nego a només tenir amigues o homes homosexuals perquè sóc dona. Reivindico la possibilitat de ser més rica i més completa tenint també amics del sexe masculí.
Compartir alegries, plorar, riure i compartir sentiments amb un amic o amiga ens dona sempre molta pau i seguretat i per descomptat reforça la pròpia amistat, la qual forma part del nostre creixement personal. No podem ser més pobres per por al que pugui passar. No vull renunciar a tenir un millor amic!
Josefina, veig en el teu escrit el reflex del que fa molt de temps que penso. Crec que molt poques persones arriben a entendre que una amistat on, en un moment donat una de les dues persones pugui sentir una atracció per l'altra no ha de significar l'allunyament l'una de l'altra; allunyament per part de la persona a qui se li desperta aquest sentiment per por a no ser corresposta; o allunyament de l'altra per no saber gestionar amb prou maduresa la situació. Un bon amic o amiga hauria de ser assertiu, però amb tacte. No defugir el parlar amb l'amic o amiga de sentiments i demostrar que la no correspondència en el terreny d'atracció sexual no implica que l'amistat es ressenteixi. De fet, si es gestiona bé la situació es pot arribar a enfortir. Molt bon escrit Josefina.
ResponElimina