Amor impossible

"És difícil saber que hi ets si no puc veure't
És difícil tenir-te dins meu i no tocar-te
És difícil estimar-te i i no poder sentir-te
Els silencis em fan imaginar-te
Les absències em fan voler-te
Com més lluny ets més a et prop sento
I més agut el dolor de la teva absència"

Aquest escrit el vaig fer fa molts anys, quan intentava descriure el dolor i la bogeria d'un amor no correspost de joventut, d'un amor  impossible, aquell que habita en el nostre cor però que és del tot inaccessible.

Rellegint-lo ara penso que no sé si l'escriuria millor però sense dubte diria el mateix. No hi ha dolor més gran que aquest, el d'estimar i no tenir cap més senyal de l'altre que la seva absència.

Aquest tipus d'amors generalment s'atribueixen a la joventut però cal dir que es poden produir al llarg de tota la vida i no per ser més adulta l'edat del qui el pateix, el dolor és menor i menys intens. L'amor no correspost, l'amor en silenci, l'amor de la persona prohibida, l'amor que se sent per aquell que s'ha estimat moltíssim però que ja no hi és, l'amor...

De l'amor impossible se n'ha fet moltíssima i molt bona literatura, poesia, música, pintura, i totes les manifestacions d'art imaginables. Doncs essent en la majoria dels casos un amor majoritàriament secret, l'expressió artística dona la possibilitat de manifestar allò que es porta secretament a dins i que es voldria cridar als quatre vents sense barreres ni restriccions. És una catarsi que facilita la convivència amb una obsessió que en alguns casos pot arribar a ser malaltissa 

Aquesta setmana que se celebra el dia internacional de l'amor, a quasi tot el món imaginable, he cregut necessari donar visibilitat a l'amor impossible i el dolor i la intensitat que aquest pot arribar a produir.