Impotència

No sé vosaltres però jo ja no sé com gestionar tanta ràbia, tant enuig, tanta impotència.... Em poso el llaç groc al pit, tinc el balcó que sembla una fireta de tantes pancartes, bosses, i banderes, vaig allà on em diuen que hi ha concentracions sempre que puc, he fet vaga i he viatjat on ha calgut per fer arribar el nostre clam pacífic.... però està clar que no n'hi ha prou!!!!

Com ho porteu vosaltres?

Està clar que estan targiversant flagrantment la realitat construïnt un relat falç que porta a gent innocent a la presó. Gent que ha actuat en nom meu. Estic trista, decebuda, enrabiada i amb una sesació amarga que no havia experimentat mai. I no sé què més puc fer. La ràbia que sento crec que em fa forta però no vull que em faci irracional i que pugui arribar a justificar actes que contradiuen els meus valors però estan furgant tant a la ferida que em fa molta por el que pugui passar...

Perdoneu el rotllo però així és com em sento i ja no sé què més fer-hi. Només ho volia compartir amb vosaltres....